- Primera prova (fase d’oposició): Consta habitualment de dues parts eliminatòries (tema i supòsit). La suma de les parts es puntua de 0 a 10, i cal obtenir almenys 5 per superar‐la. Per exemple, en l’especialitat de Serveis a la Comunitat la part A (supòsit) val 7 punts i la B (tema) 3 punts. En altres especialitats els pesos poden variar (per ex. 70% pràctic – 30% teòric), però en tot cas la nota total (mitjana ponderada) ha de ser ≥5. El Departament exigeix correcció formal (presentació anònima, ús de bolígraf negre, numeració de folis, etc.) per evitar penalitzacions o anul·lacions automàtiques en cas d’incompliment. El desenvolupament d’un tema sol ser en forma d’exposició oral davant el tribunal (com indica un exemple de criteris de correcció, on el tema equival al 30% de la prova), mentre que el supòsit es resol per escrit.
- Segona prova (programació i exposició): Té caràcter pedagògic. Inclou la presentació i defensa d’una programació didàctica i l’exposició oral d’una situació d’aprenentatge o unitat didàctica, segons el cos (mestres, secundària, etc.). Igual que la primera prova, es puntua de 0 a 10 (mínim 5 per aprovar). Per exemple, els criteris estableixen que “aquesta segona prova es valora globalment de zero a deu punts” i s’ha d’obtenir ≥5 per superar-la. El tribunal té en compte tant l’adequació del contingut (currículum vigent, activitats, competències docents) com l’aptitud pedagògica i la comunicació de l’aspirant. En aquesta fase els tribunals poden també penalitzar aspectes formals (per exemple, punts pel format o l’ortografia), seguint criteris comuns publicats amb la convocatòria.
- Fase de concurs (barem de mèrits): A més de la fase d’oposició, el procés selectiu puntua mèrits acadèmics i professionals (experiència docent, formació addicional, idiomes, publicacions, etc.) segons un barem oficial. La nota final combina l’examen i els mèrits, tal com indica la normativa de funció pública. A Catalunya aquesta ponderació sol ser 60% oposició – 40% mèrits en secundària (a mestres sovint 40% oposició – 60% mèrits), d’acord amb la normativa estatal. Tots els detalls dels barems apareixen publicats oficialment en la convocatòria i en documents informatius dels sindicats i Departament.
Criteris d’avaluació a Catalunya
- Publicació anticipada: El Departament d’Educació ha recordat que els tribunals han de divulgar els criteris de correcció abans de l’examen. D’aquesta manera els opositors saben exactament com es valorarà el tema, el supòsit pràctic i la defensa de la programació.
- Puntuacions: En cada part de l’examen s’usa una escala de 0 a 10. Per superar la primera prova cal una nota ≥5 (resultat de la mitjana ponderada de les seves dues parts). Per exemple, un tribunal pot assignar 7 punts a l’exercici pràctic i 3 al desenvolupament temàtic, sumant 10 en total. La segona prova (programació/exposició) també va de 0 a 10 amb mínim 5. Els aspirants no presentats o que no facin totes les parts rebran qualificació de “no presentat”.
- Criteris d’examen: Catalana fins ara no ha anunciat canvis metodològics importants respecte a l’anterior convocatòria; es continua valorant tant els coneixements específics (tema i supòsit) com les competències docents. Per exemple, en un cas públic dels criteris d’una especialitat es detalla que l’exposició oral del tema rep el 30% de la nota i el supòsit el 70%, assegurant un repartiment clar. La correcció garanteix l’anonimat (etiquetes) i penalitza marques identificatives, llapis de tinta inusual, etc.
- Defensa de la programació: Cada aspirant ha de preparar de manera individual una programació didàctica per al curs en què opta. A l’examen, disposa d’una hora total per defensar aquesta programació (uns 30 minuts) i exposar un supòsit didàctic relacionat. El tribunal pot plantejar preguntes sobre els continguts exposats. Els criteris de correcció d’aquesta prova inclouen l’adequació curricular i la qualitat de l’exposició oral, segons la normativa (article 6.12 de la convocatòria).
Diferències i similituds: El model bàsic d’avaluació és molt semblant a tots dos territoris: fase d’oposició escrita (tema + supòsit) més fase de concurs de mèrits, amb requisit de puntuar ≥5 a cada fase. La diferència principal és d’idioma i formats específics: a Catalunya l’examen se sol fer en català (amb prova de coneixements de la llengua prèvia pels aspirants) i l’exposició del tema és oral, mentre que a la Comunitat Valenciana la primera prova es desenvolupa normalment en castellà i per escrit (cada part val 5 punts). També el calendari divergeix: per exemple, es preveu avançar l’inici de les proves a primavera 2026 a Catalunya, mentre que a València s’ha anunciat traslladar l’oposició de mestres al setembre 2026 per no interferir amb el final de curs. En tots dos casos, qualsevol canvi normatiu rellevant (com l’Ordre 1/2025 valenciana i la seva modificació de febrer de 2025) ha confirmat aquests criteris d’avaluació.