Canvi de calendari a Catalunya: oposicions abans de l’estiu
A Catalunya, el Departament d’Educació ha fet un pas endavant avançant les dates del procés selectiu de 2026. Segons ha anunciat el director general de Professorat, les oposicions al cos de mestres començaran a principis de març de 2026 per tal de tenir les adjudicacions de places abans de l’estiu. D’aquesta manera, es pretén que els nous funcionaris en pràctiques estiguin assignats abans de juliol i evitar el retard tradicional fins al final de juliol. A més, l’administració catalana ha indicat la voluntat de convocar oposicions cada any a partir d’ara, cosa que dona als aspirants més oportunitats en convocatòries successives.
Una altra novetat destacada és l’increment de places ofertades. L’Acord de Govern 101/2025, publicat el 15 d’abril de 2025, ha aprovat un total de 1.855 places docents per a les oposicions de 2026 (946 places per a professorat de secundària i 909 per a mestres d’infantil i primària). Encara que la convocatòria oficial no s’ha publicat, aquest volum de places confirma la voluntat de cobrir vacants i estabilitzar plantilles. Cal recordar que, finalitzats els processos d’estabilització dels darrers anys, el concurs-oposició torna al format ordinari regulat pel Ministeri: proves eliminatòries en diverses fases i barem de mèrits unificat.
Debat a la Comunitat Valenciana: proves al setembre de 2026
En el cas de la Comunitat Valenciana, la principal novetat és just la contrària: retardar les oposicions al mes de setembre de 2026. Després de diverses propostes debatudes en mesa sectorial, la Conselleria d’Educació valenciana ha decidit fixar l’inici de les proves a principis de setembre de 2026. L’objectiu d’aquest canvi és evitar que els exàmens coincideixin amb el final del curs escolar i minimitzar la sobrecàrrega per als docents que formen part de tribunals, alhora que es resol el problema de les altes temperatures de juny en algunes seus d’examen. En aquesta convocatòria s’ofertaran prop de 1.950 places per al cos de mestres, tal com ha traslladat la Conselleria als sindicats.
El nou calendari a València comporta que la primera prova (Part A teòrica i Part B pràctica) es realitzarà en dissabte, mentre que la segona prova (defensa de la programació didàctica i unitat) tindrà lloc entre setmana. A més, s’alliberarà els membres dels tribunals de les seves tasques docents durant el procés selectiu, dedicant-se exclusivament a avaluar opositors. També s’ampliaran les causes per excusar la participació en tribunals, incloent casos de conciliació familiar o distància al centre d’examen, per reduir l’impacte en la vida professional del professorat. Cal destacar que aquesta decisió de moure les proves a setembre ha sigut controvertida: sindicats com CSIF han expressat el seu rebuig perquè suposarà retardar un curs la incorporació dels nous docents i perdrar un any d’estabilitat pels aspirants aprovats. Malgrat les crítiques, la Conselleria defensa que la mesura fa el procés “més just i equilibrat” per als candidats i els centres educatius.
Criteris d’avaluació i sistema d’oposició
Tant a Catalunya com al País Valencià, el sistema d’oposicions 2026 seguirà el model de concurs-oposició ordinari establert a nivell estatal. Això implica que les proves tornen a ser eliminatòries (és a dir, cal aprovar cada fase per passar a la següent), atès que la normativa vigent –el Reial Decret 276/2007– així ho determina. No obstant això, els sindicats han plantejat demandes perquè es facin canvis en un futur: per exemple, s’ha proposat que les proves deixin de ser eliminatòries i que totes les parts puntuïn per sumar mèrits finals, la qual cosa requeriria modificar la normativa estatal. També reclamen més transparència, exigint que es publiquin rúbriques i criteris de correcció detallats com a annexos de la convocatòria. Aquestes peticions busquen que els opositors coneguin per endavant com seran avaluats i puguin preparar-se amb més garanties.
De moment, les administracions educatives han començat a atendre algunes millores: a la Comunitat Valenciana, per exemple, s’ha anunciat que es facilitaran permisos als aspirants interins el dia que hagin de fer la prova oral, i es reconeixerà als membres del tribunal fins a 100 hores de formació per la seva tasca. A Catalunya, el Departament d’Educació va publicar enguany documentació amb els criteris de valoració de les proves de les oposicions ordinàries, oferint als candidats una guia de què espera el tribunal en cada apartat. Conèixer aquests criteris –com la ponderació de la prova pràctica, la importància de la defensa didàctica o els aspectes formals del tema escrit– és clau per orientar l’estudi i la preparació.
Com afecta als preparatius dels opositors?
Aquests canvis en calendari i normativa tenen un impacte directe en la planificació dels opositors que es preparen per 2026. En el cas de Catalunya, haver d’afrontar les proves al març implica que el temps de preparació s’escurça: els candidats disposen de mig any escàs per enllestir temari, supòsits pràctics i programació didàctica. DevoraOpos recomana iniciar com més aviat millor un pla d’estudi estructurat i constant. Esperar a que surti la convocatòria oficial (prevista a finals de 2025) pot ser arriscat, ja que al gener-febrer de 2026 ja s’hauria d’estar assajant exàmens i polint la defensa oral. Aprofitar aquests mesos previs per dominar el temari i practicar proves pràctiques és bàsic per arribar a març amb garanties.
En canvi, a la Comunitat Valenciana els opositors de Primària i Infantil tenen més temps fins al setembre de 2026, però això no significa que puguin baixar la guàrdia. Disposar de gairebé un any addicional pot ser un avantatge si s’utilitza bé: permet aprofundir més en el currículum, acumular mèrits (com certificats de llengües, cursos homologats, etc.) i realitzar simulacres d’examen amb més calma. No obstant, també pot suposar un repte mantenir la motivació i la constància durant tant de temps. Per això, des de DevoraOpos insistim en marcar fites intermèdies: per exemple, fixar acabar el temari uns mesos abans, dedicar la primavera i estiu de 2026 a repassar i fer simulacions de la part pràctica, i reservar les setmanes prèvies a l’examen per a la preparació intensiva de la prova oral.
Recomanacions finals per afrontar amb èxit les oposicions 2026
En aquest escenari canviant, la informació és poder. És crucial que els aspirants es mantinguin al dia de les novetats oficials: publicació de convocatòries al DOGC o DOGV, possibles modificacions normatives i criteris d’avaluació definitius. Conèixer amb antelació el calendari exacte (dates límit d’inscripció, dia de cada prova, etc.) permet organitzar millor l’estudi i evitar sorpreses.
També és recomanable adaptar la preparació a les característiques de cada comunitat autònoma. Per exemple, si a Catalunya les proves escrites seran al març, pot convenir planificar simulacres en condicions similars (temps límit, escrits a mà, etc.) durant els mesos de gener i febrer. Si a València la primera prova serà en setembre en cap de setmana, es pot preveure un assaig real a principis de setembre per arribar rodat al dia oficial. A més, parar atenció als criteris de correcció (tant els ja publicats com els que es puguin difondre junt amb la convocatòria) ajudarà a dirigir els esforços allà on compten més punts.
Finalment, mantenir un equilibri és clau: ni confiar-se pels canvis favorables (més temps o més places) ni desanimar-se pels entrebancs (incertesa de dates o noves exigències). Des de DevoraOpos, amb la nostra experiència preparant opositors, recomanem buscar suport professional si cal, compartir dubtes amb altres opositors i sobretot tenir un pla de treball realista i flexible. Les oposicions docents 2026 presenten nous reptes, però amb informació, organització i constància, aquesta novetat pot convertir-se en una oportunitat perquè molts mestres i professors aconsegueixin la seva plaça fixa en el sistema educatiu.